1.
Com vas conèixer aquest model econòmic i perquè et va generar tant d’interès,
fins al punt de ser-ne una de les seves principals representants a Catalunya?
Aquest
model econòmic el vaig conèixer, en el programa Singulars (juliol de
2012) i em va sorprendre molt. El fet és que jo havia treballat des dels 16
anys a la petita empresa de la meva família i paral·lelament havia estudiat la
carrera d’econòmiques, que en aquell moment (any 1989) era més llarga i
englobava el que avui seria ADE i Economia. Volia saber com funcionava el món,
com funcionava l’economia, i em vaig especialitzar en aquesta segona vessant.
Sincerament crec que fer-ho per la pròpia definició del que era l’economia: Recursos
escassos per a satisfer necessitats il·limitades (riures) i que ara ha
estat transformada a: mínim consum màxima felicitat, que seria la mínima
despesa de recursos per a aconseguir el màxim benefici humà, i els anys que
m’ha costat passar de la primera definició a l’altra... Tot i així ara ja no
tinc tant clar que les necessitats siguin il·limitades, crec que les podem
limitar en funció del bé comú i d’altres coses.
Tornant a
la meva trajectòria, després d’haver obtingut el graduat vaig seguir treballant
a l’empresa privada familiar. Als 35 anys, quan ja tenia els meus fills i tot,
vaig decidir tornar a la universitat per realitzar una tesi doctoral sobre el
mercat immobiliari. Aquest tema m’interessava molt degut a que trobava molt
complexa i greu la problemàtica dels habitatges, els desnonaments i tot el que
aquests significaven. Això em va portar a ser professora del Graduat d ́Estudis
Immobiliaris i de la Construcció on vaig estar fins que, amb la crisi, el
graduat es va suprimir.
En aquell
moment la meva gran passió per la Xina des de petita em va fer entrar al
projecte en el qual encara treballo: el Barcelona-Shanghai Women Bridge. Arrel
d’aquest projecte i de veure el Christian Felber a Singulars vaig
decidir lligar-ho tot i ara estic intentant difondre, tant a nivell
internacional, com des de la UB, l’economia del bé comú, sobretot a les quatre
ciutats en les quals treballo: Barcelona, Shanghai, Houston i Buenos Aires.
2. Penses que les universitats poden ajudar a que les noves
generacions d’empresaris i directius siguin pioners en la transformació del
model econòmic actual cap a models més socials com ara l’EBC?
Absolutament,
absolutament! Com et deia fa un moment, quan jo estudiava estava força tipa del
món de l’empresa i vaig acabar fent economia. Durant aquells trenta anys em
vaig centrar en l’economia, en els models econòmics, el mercat de l’habitatge o
les teories econòmiques de models globals a nivell microeconòmic i
macroeconòmic. Quan vam entrar en aquest període de crisi em vaig adonar de que
realment les empreses eren fonamentals, si les empreses no donàvem feina a la
gent el país s’enfonsava. El que vaig fer llavors va ser tornar als meus
orígens però des d’un altre punt de vista, des de l’emprenedoria i, sobretot,
l’emprenedoria social i aquí vaig veure (tornant a la primera pregunta) que la
meva vessant de petita empresa i de creadora de pocs, però de llocs de treball,
i els meus estudis a nivell microeconòmic i macroeconòmic es podien englobar
amb el model del Christian Felber.
Ara mateix,
tornant a la pregunta que m’has plantejat, dono les classes d’introducció a
l’economia a alumnes d’ADE (a nivell microeconòmic i macroeconòmic). D’aquesta
manera aprofito per introduir-los el model econòmic de l’EBC durant el seu
primer any. Després els torno a reprendre a finals de carrera, quan fan el
treball de fi de grau. També em trobo amb un altre cas, que seria el teu, que
és el d’estudiants que estan fent el treball de recerca i em demanen que hi
col·labori. Així intento que aquests treballs vagin encaminats a que la persona
després pugui fer el seu projecte relacionat amb l’EBC i dirigir la seva vida
professional cap aquest món. I és aquesta la manera en la que jo crec per
introduir l’economia del bé comú.
3. El passat mes de setembre la CESE (Comitè Econòmic i Social
Europeu) va aprovar un dictamen anomenat L'Economia del Bé Comú: un model
econòmic sostenible orientat a la cohesió social, què significa això per a
l’EBC i quines poden ser les seves repercussions?
Això es
molt important. Com tu ja saps, l’economia del bé comú se centra bàsicament en
el nivell local, ja que és un moviment que va començar des de baix. Ens trobem,
però, que dins dels països també hi ha altres nivells de govern: províncies,
autonomies, estats... Així com també trobem que per sobre dels mateixos països
hi ha supraestats, en el nostre cas la Unió Europea. Per això, el que intentem
és treballar a nivell municipal i després directament amb la Unió Europea.
La UE ens
ha reconegut això perquè vol treballar en un mercat ètic europeu. Tot i que la
UE té moltes mancances a nivell democràtic i social, també te coses positives,
i una d’elles és aquesta voluntat de voler fer que el mercat europeu sigui una
mica més ètic i hi hagi una normativa més estricta. Amb això hi ha una sèrie de
recomanacions que ens han acceptat, ara hem de veure quines aplicaran i quines
no. Al ser l’EBC un model obert, això no suposa cap problema, i bé, és
interessant promoure el model a nivell mundial, per tant, com a suport, és
ideal.
4. Quin és el nivell d’inserció de l’EBC en l’administració
pública dels diferents governs municipals, autonòmics i estatal?
Sí, sé que
ara mateix hi han alguns municipis per a l’economia del bé comú, però aquest és
un moviment molt gran i jo no estic especialitzada en aquest àmbit, sinó en el
de coneixement. El que si que sé és que hi han varis municipis que estan
adherits al moviment i diferents projectes, com el de Rubí Brilla, i que fins i
tot hi ha un municipi a Alacant que ja segueix molts dels principis del model.
A nivell
del l’Estat i la Generalitat si que comença a haver-hi un cert coneixement
d’aquest model econòmic, però sempre hi ha altres prioritats. A més ens trobem
que hi han alguns partits polítics que porten aquest nom i que fan servir el
concepte del bé comú, però es el concepte genèric. El model de l’economia del
bé comú té la característica de que compta amb una determinada forma de
quantificació i de valoració, i això no pertany a cap formació política, sinó
que és una cosa transversal que els partits poden aplicar, però que no
s’identifica amb cap d’ells.
5. Quins creus que han de ser els següents passos per a seguir
avançant cap al model de l’EBC?
Jo crec que
el principal pas és educar a les persones perquè des de petits entenguem que
els diners són tant sols una eina. Jo tinc la meva pròpia manera d’avançar,
basada en una dita que diu: Fes que el món sigui com tu el tens al teu
voltant, i que sempre practico. Jo sóc, bàsicament, una dona de Barcelona
i, per tant, vull aplicar l’economia del bé comú a Barcelona i entre les dones.
Les dones som la meitat de la humanitat també som les que més eduquem, per
tant, aquí ja tens una manera.
A part de
en les dones, també crec molt en les ciutats, crec que el concepte d’Estat està
en crisi, està en crisi tot avui en dia, però les ciutats jo crec que és una de
les poques coses que no. La ciutat i la dona urbana són elements molt
dinamitzadors, per això he sóc en el projecte del que et parlava abans i busco
dones urbanes formades que creguin en la idea de l’economia del bé comú.
Tenim un
grup amb dones bàsicament de les quatre ciutats que he esmentat. El que fem és
ajudar-nos entre nosaltres en tres línies diferents: la confiança entre
cultures: som dones que parlem en quatre llengües diferents (català,
castellà, anglès i xinès), i que per tant tenim quatre maneres de veure la
vida; l’equitat de gènere: nosaltres creiem que és absolutament
imprescindible que els drets i les obligacions siguin estrictament iguals i
això també vol dir que la llibertat i la responsabilitat siguin la mateixa i,
finalment, un tercer element que és el bé comú. Treballem el bé comú
sabent que la humanitat ha treballat amb dos elements que han funcionat sempre,
la democràcia i el mercat, i que el model de l’economia del bé comú defensa
aquestes dues coses.
L’EBC
defensa que la millor manera d’organitzar-se socialment és democràticament,
sigui de la manera que sigui. També defensa el mercat, que és molt més antic
que la democràcia i molt més antic que qualsevol forma econòmica. El mercat és
l’intercanvi, el mercat és l’essència de la vida, no només de l’ésser humà,
sinó de totes les espècies. El capitalisme fa només 200 anys que existeix i per
tant no és inamovible, però el que no podem fer és suprimir-lo sense més ni
menys. Potser l’arreglem amb l’EBC o potser acabarà morint per a ell mateix. A
diferència del comunisme i d’altres sistemes econòmics, el capitalisme comptava
amb les dues variables anteriors (mercat i democràcia), el que ha succeït amb
aquest és que s’ha anat degradant.
6. Penses que la crisi econòmica ha pogut influenciar en
l’interès de la gent per aquest tipus de models econòmics?
Per
respondre a aquesta pregunta hem d’analitzar les dues visions que tenen els
economistes en relació amb aquesta crisi econòmica. Uns pensen les crisis han
existit tota la vida i s’han perllongat durant tota la història de la
humanitat, parlen de que hi ha cicles que són més curts i d’altres que són més
llargs i de que hi ha crisis que són més profundes i crisi que ho són menys.
Aquests es decanten per pensar que això que estem passant és una crisi normal,
una més dins els períodes cíclics del capitalisme i que ens en sortirem sense
problemes. L’altra basant dels economistes pensa que no, que aquesta crisi és
diferent de les demés i que és directament una crisi del propi sistema
econòmic.
Tot i així
jo no he sentit encara a cap economista dir que realment s’està produint una
transformació. I és que aquesta és la primera vegada que una meitat de la
humanitat, que no pintava res i que en molts països segueix sense pintar res i
així es pretén que segueixi, tota aquesta gent, s’està formant, i són dones i
són mares. A la vegada s’està produint una emergència de les ciutats, aquestes
sempre han sigut el gran aliat de les dones, ja que els dóna llibertat,
juntament amb la tecnologia i els seus avenços. Per a mi aquest és l’únic fet
distintiu del segle XXI, i sé que és molt arriscada aquesta afirmació, però és
el que jo veig i crec. Veig a més que aquest nou model econòmic encaixa molt
més amb les dones.
En resum
crec que la crisi ha influenciat a que neixin projectes econòmics com el de
l’EBC, però no tant la crisi, sinó el que significa crisi en xinès, que és
canvi i oportunitat. Penso que la gran crisi és aquesta transformació, aquest
intent de sobrepassar el patriarcat, que ens costarà moltíssim d’aconseguir.
7. Creus que és possible la total transició cap a un sistema
basat en el bé comú a Europa?
No, no ho
crec. Els éssers humans tenim un costat blanc i un costat negre, un costat clar
i un costat fosc, i la nostra vida està plena de contradiccions. Crec que els
humans evolucionem en espiral, saps, no sé si ja heu arribat a Hume a filosofia
però estic molt d’acord amb el seu pensament. La tecnologia pot ajudar a
millorar les coses, però sempre acabarem traient la violència i fent passos
endarrere. I això és inevitable, però és bo perquè sinó com podríem saber què
és descansar sense haver treballat abans, o saber que és l’amor sense haver
tingut abans desamor, m’entens? Com pots saber que és el bé si no has vist el
mal. La vida té dues cares. Jo apostaria per anar millorant i canviant coses i
tenir molt clar que els éssers humans tots valen el mateix. Les tres coses que
t’he explicat abans en les quals treballo crec que encaixen perfectament amb el
model de l’EBC i per tant és per on vull seguir avançant.
Barcelona,
gener de 2016
